Dos anys després de publicar La leyenda del tiempo (1979), un àlbum revolucionari que canviaria per complet el flamenc i que situaria el seu nom al capdavant de l’escena musical espanyola, Camarón de la Isla va apostar per un so menys trencador i fusionat a Como el agua (1981). En aquest àlbum, es retrobava amb Paco de Lucía, el seu etern alter ego a la guitarra, i amb Tomatito per oferir una nova lliçó de flamenc modern, talentós, essencial i commovedor. És una exhibició vocal, i també a les sis cordes, a cop de tangos, fandangos i bulerías que rubrica l’època més daurada de la seva carrera i una de les més influents del flamenc.