A mitjans dels setanta Paco de Lucía ja era una figura absolutament essencial en l’òrbita flamenca. A banda de la seva profitosa col·laboració amb Camarón de la Isla, el músic andalús ja havia conreat una trajectòria en solitari prou sòlida i influent per generar recopilatoris de les dimensions de Entre dos aguas (1975), que porta el títol de la que probablement sigui una de les seves composicions més populars. En aquest àlbum resum dels primers anys de trajectòria del mestre trobem els principals himnes que l’havien consagrat, però, sobretot, trobem els arguments tècnics, emocionals i artístics que defineixen el seu llegat.