“No pots tenir un esperit positiu si no has conegut la tristesa”, explica Sigrid a l’Apple Music. “Les coses no són blanques o negres, i suposo que això també m’ho puc aplicar a mi mateixa.” “Don’t Kill My Vibe”, la cançó amb què la cantant noruega va irrompre en l’escena, reflectia a la perfecció aquest sentiment. Es tracta d’un projectil pop en què Sigrid detalla amb dolor com s’ha vist menystinguda pel fet de ser dona, jove i compositora. El seu debut va en la mateixa línia: reparteix clatellots tant als executius discogràfics com als nois dolents, però també inclou odes a la seva banda i a l’autoapoderament. Acompanya la Sigrid en aquest recorregut per Sucker Punch i per les seves reflexions. “Sucker Punch” “Vaig triar aquesta cançó per començar l’àlbum perquè ja era la introducció dels nostres concerts de la gira i hi encaixa molt bé. Sucker Punch és el títol de l’àlbum i també un bon resum del que s’hi pot trobar; un cop de puny a la cara, sigui en forma de balades o hits pop.” “Mine Right Now” “Aquesta cançó està inspirada en la música de la dècada de 1980. No et sabria dir en quin grup o en quin artista, l’únic que tenia clar és que volia que sonés monumental. M’imaginava tocant-la a l’escenari principal d’un gran festival. El meu objectiu és que la gent s’ho passi bé i sigui feliç en els nostres concerts.” “Basic” “Amb aquesta cançó volíem provocar diferents estats d’ànim. És una de les primeres demos i té dos o tres anys. La vam escriure amb el piano, però la versió final és diferent, mentre l’estàvem gravant se’ns va acudir anar afegint gent a la sessió d’estudi. Com que no teníem un micròfon en condicions vam anar incorporant notes de veu de l’iPhone mentre jo cantava.” “Strangers” “M’encanten les pel·lícules romàntiques, però la realitat és ben diferent. Vaig viure una història que jo em pensava que era molt màgica, i el temps va demostrar que no ho era tant. Ja és això, la vida real. Al principi era una balada molt trista, però a mi no em venia de gust fer una cançó massa dramàtica, així que la vam acabar convertint en un tema més divertit.” “Don’t Feel Like Crying” “En aquesta cançó m’obro en canal. Parlo de com superar una ruptura. La veritat és que prefereixo no airejar la meva vida privada, però alhora escric sobre ella. No és el meu dietari personal, només algunes pàgines. És difícil trobar l’equilibri entre el que hauries de compartir i el que hauries de guardar per a tu. Potser hauré d’anar amb compte a partir d’ara.” “Level Up” “Estàvem gravant al meu poble, però no sé per què no vam anar a l’estudi, ens vam quedar a la cuina de casa i la vam escriure allà. És una cançó molt de cuina! Jo l’escolto mentre cuino. En realitat, és un homenatge als videojocs. Si estàs en un moment complicat i aconsegueixes superar-lo, és com passar de pantalla i accedir a un nivell nou. No em refereixo només a relacions sentimentals, també pot ser una amistat o qualsevol altra cosa.” “Sight of You” “Aquesta cançó parla de la meva banda i del públic dels nostres concerts. La vaig escriure amb l’Electric Picnic d’Irlanda al cap. És un dels millors festivals on hem tocat. M’ho vaig passar tan bé. A la cançó es nota que hi ha molt més que felicitat. Quan surts de gira sovint t’has de llevar molt d’hora, dorms poc i estàs lluny de casa durant molt temps”. “In Vain” “La vaig escriure a Londres fa dos anys. Mai la vaig acabar i es va quedar al meu ordinador. Fins que vaig pensar: ‘Què carai en faig?’ Era molt bona i la tocàvem sovint en directe, però no sabíem com rematar-la. Quan vam portar la banda a Noruega la vam tocar com ho fèiem als directes i aleshores la vam poder acabar.” “Don’t Kill My Vibe” “Parla d’una sessió component que va ser molt complicada. No em sentia benvinguda ni respectada, i vaig pensar: ‘Què carai faig aquí si no hem de treballar plegats?’ Estava molt enfadada perquè no sabia com fer-los saber que no estava còmoda. Vaig trucar a ma mare, que és el meu ídol, una dona empoderada que és la canya. I ella em va dir: ‘Torna-hi, acaba la sessió a l’estudi i potser n’acabes traient alguna cosa bona’. Tenia raó, vaig trobar aquesta cançó.” “Business Dinners” “Volia fer alguna cosa que recordés l’Studio Ghibli, la companyia japonesa que va fer El viatge de Chihiro. La banda sonora és meravellosa. I aquesta és una de les poques cançons en què he tingut una inspiració molt visual. M’interessava parlar dels negocis, però des d’un punt de vista divertit i diferent.” “Never Mine” “Sucker Punch és una muntanya russa. Puja i baixa sense parar. Aquesta és la cançó més ‘estàtica’ que he fet mai. Era un repte per a mi, volia fer alguna cosa lleugera que ajudés a entrar en situació. És com l’última cançó que sona al ball de l’institut.” “Dynamite” “És complicat compaginar la teva vida privada amb la feina. I això ens passa a molts, no només als músics. Tothom està sempre molt ocupat. Aquesta cançó em fa sentir empoderada cada cop que l’escolto, i és amb aquesta nota de força com volia acabar l’àlbum”.