Un parell d’anys després de debutar en solitari, Adrià Puntí consolidava el seu potencial compositiu i sonor amb L’hora del pati (1999), reconegut encara avui com un dels millors discos de la seva trajectòria. Amb el món infantil com a punt de partida conceptual, líric i emocional, l’àlbum no només ofereix peces emblemàtiques del seu repertori, com “Setze jutges”, “Sota una col” o “Coral·lí”, sinó que també proposa un univers totalment propi i incomparable en el pop català dels noranta i els dos mil.